I avui un altre personatge amb una història curiosa que molt sovint es troba representat als temples de Tailàndia i Laos. No és Buda. És Maha Kadjana, també conegut com Phra Sangkadjai, un monjo que va assolir la il·luminació durant els temps de Buda.
El seu físic no era així de natural, sinó que va decidir engreixar-se per voluntat pròpia. I va fer-ho perquè era un paio tan tan guapo que, -no perdem de vista que era monjo-, la seva bellesa no li duia més que problemes. Per una banda, era freqüent que altres monjos o fins i tot els mateixos àngels el confonguessin amb el veritable Buda, i ell, que havent assolit ja la il·luminació no tenia ni la més mínima temptació d’aprofitar-se d’aquesta situació, havia de desfer l’equívoc cada dos per tres i convèncer els altres que es tractava d’una confusió. La gota que va fer vessar el vas, però, va ser quan un home es va enamorar perdudament d’ell i va demanar-li que es convertís en la seva dona. Fart dels maldecaps que el seu físic extremadament atractiu suposava per a ell i per als qui l’envoltaven, va trobar una solució radical per resoldre el problema de socarrel: menjaria desaforadament fins que s’engreixés tant que el seu cos perdés tot el seu atractiu.
Per cert, no se l’ha de confondre amb Budai, una deitat del folklore xinès que a vegades també es pot trobar en temples del sud-est asiàtic, i que a diferència de Maha Kajjana és completament calb i duu la panxa al descobert. Per contemplar aquest últim no cal viatjar gaire lluny: a l’aparador d’una bijuteria del carrer Boqueria de Barcelona s’hi exposa un horrorós Budai verd gegantí.
(publicat originalment el 5 de novembre del 2013)
Viajes a Laos 