ELS NAGA

Ha arribat el moment d’explicar què són els naga que donen nom a aquest bloc. Els naga són éssers mitològics amb la forma d’una enorme serp semblant a la cobra, i estan estretament vinculats a l’aigua, a la pluja i a la fertilitat. Històricament han estat venerats al sud-est asiàtic com a éssers protectors, i al mateix temps temuts per la seva força i capacitat de destrucció, doncs la seva naturalesa és temperamental i impredictible. Es creu que resideixen essencialment als rius, encara que també poden habitar en terra ferma o al subsòl.

El terme laosià nak dóna cabuda a una varietat de figures relacionades amb els naga, i així fa referència tant als naga pròpiament dits com als ngüak, els ngu (serps) i els luang (dragons-cocodril). Els ngüak, la versió més salvatge dels naga, són els dragons aquàtics mítics que es pensava que habitaven a tots els grans rius, i se’ls considerava tan poderosos que es creia que amb el simple pas dels seus cossos havien modificat la geografia de la terra, creant la forma dels cursos dels rius, modelant les muntanyes i fent coves i túnels sota terra. De fet, el nom laosià més antic que es coneix per designar el riu Mekong no és altre que “gran riu de la serp gegant”. Es creu que tant els ngüak com els naga poden prendre formes diverses, incloent la humana, i que tenen a les seves ordres un exèrcit de serps menors (ngu), terrestres i aquàtiques. La diferència fonamental entre ngüak i naga és que els primers són una força primigènia fora de tot control, mentre que els naga simbolitzen aquesta mateixa força però després de ser domada pel budisme.

Naga

Malgrat donar títol a aquest bloc, que vol abarcar tot el sud-est asiàtic, no tot el sud-est asiàtic és territori naga. La creença en aquests éssers sobrenaturals se centra sobretot en Tailàndia, Laos i Cambodja, però a pesar d’això es tracta d’una figura mitològica de gran abast, ja que es va estendre per tota la regió a través de la indianització, el procés que a partir dels segles II i III de la nostra era va expandir les idees procedents de la cultura índia per tot el sud-est asiàtic, excepte Vietnam (que es trobava sota una forta influència Xinesa) i les Filipines (per la seva situació geogràfica més llunyana i aïllada). De fet, el culte a les deïtats en forma de serp o dragó és molt anterior al procés d’indianització i a l’arribada del budisme: es remunta com a mínim a l’any 700 a.C., al sud de la Xina, d’on provenen la majoria de grups ètnics que posteriorment migrarien cap al sud-est asiàtic i n’esdevindrien les poblacions dominants. Hi ha llegendes que vinculen els naga amb la fundació de les dues capitals històriques del regne de Lan Sang (precursor de l’actual Laos): una llegenda diu que els quinze primers governants de Luang Prabang van ser d’una mateixa dinastia de reis naga i ngüak, i una altra llegenda afirma l’existència de nou naga consagrats a la protecció de la regió de Vientiane, cadascun d’ells amb una ubicació geogràfica determinada. D’altra banda, i com ja hem vist, els naga tenen també un lloc dins de la mitologia budista i hinduista: hi ha un naga que viu enroscat al cim del Mont Meru, la muntanya sagrada mítica que les cosmogonies hinduista i budista consideren el centre de l’univers, i també va ser un naga, anomenat Mucalinda, qui va estendre la seva caputxa per resguardar a Buda d’una forta pluja que va caure durant set dies mentre aquest es trobava meditant.

A partir de la seva arribada i consolidació al sud-est asiàtic continental, el budisme va anar assimilant i modificant les creences animistes anteriors, i per aquest motiu els temples budistes de la corrent theravada (la que es troba estesa per Laos, Tailàndia, Cambodja i Myanmar) estan farcits de representacions de naga pels quatre costats. Encara que en menor mesura que segles enrere, als països on es practica el budisme theravada se segueix duent a terme l’antiga tradició d’ordenar com a novicis a nois d’edat propera a la pubertat. Es tracta en gran mesura d’un ritu de pas, ja que es considera que l’ordenació temporal com a monjo o novici és una experiència essencial que marca el pas cap a la maduresa de l’home. Doncs bé, als novicis i monjos abans de l’ordenació se’ls anomena “nak”, entès com a home en el seu estat salvatge, irreligiós. Segons aquesta visió, els homes es converteixen en monjos per aconseguir exorcitzar els naga dels seus cossos, i tornar-se d’aquesta manera complets.

novici en bici

En l’art budista, els naga se solen representar com una enorme serp semblant a la cobra, sovint amb múltiples caps (sempre de nombre senar), amb una cresta alta i estilitzada en forma de flama, la boca oberta i una petita barba penjant sota la mandíbula. Es troben gairebé sempre presents en la decoració dels temples budistes theravada, típicament en balustrades flanquejant les escales d’accés al vat (temple). En aquest cas simbolitzen un pont entre el món terrenal i el món celestial, recordant al creient que es disposa a accedir a un espai espiritual. És freqüent que els naga esculpits en balustrades surtin de la mandíbula oberta d’un makara, una mena de cocodril mitològic. La representació de naga es pot trobar però en molts altres llocs del temple budista, com ara en portes i finestres, als suports dels ràfecs de la coberta del temple, resseguint el perfil anterior i posterior de cadascuna de les múltiples capes superposades que formen la coberta dels temples, o en les canalitzacions ornamentades que es fan servir per al bany ritual de les principals imatges sagrades dels temples, etc.

 IMG_1019  IMG_1081

Més enllà de tenir un paper destacat en el folklore i la mitologia autòctones, i malgrat que aquest tipus de creença ha anat perdent adeptes a mesura que les societats tradicionals del sud-est asiàtic s’han anat apropant al món modern i globalitzat, la creença en els naga encara es manté ben viva a dia d’avui. Les poblacions de la ribera del Mekong -i la resta de rius en general- tenen una forta creença en els naga, i es considera perillós caminar al costat del riu durant la nit, pel risc de ser atacats per aquests. Es creu que aquests éssers mítics governen el riu i decideixen la sort de qui hi navega, i per aquest motiu anualment es realitzen cerimònies en el seu honor, i és habitual que se’ls dediquin ofrenes abans d’emprendre un trajecte en barca pel riu. Aquestes ofrenes i cerimònies en honor als naga, tal com succeeix en la resta de pràctiques animistes, poden tenir un objectiu preventiu, amb la intenció de mantenir-los satisfets, o bé reparador, per aplacar-los en cas que se’ls consideri responsables d’haver causat algun mal.

Cada any, durant la lluna plena de l’onzè mes lunar del calendari budista local, milers de persones es reuneixen a les dues riberes del riu Mekong (a l’alçada de la capital laosiana i de la ciutat tailandesa de Nòng Khai) per observar com s’enlairen unes misterioses boles de foc que sorgeixen de les profunditats del mateix riu, que la creença popular diu que són escopides pels naga. I discutir la naturalesa sobrenatural de les boles de foc pot encendre fàcilment els ànims: l’any 2002 un programa de televisió tailandès va intentar demostrar que les boles no eren altra cosa que munició pirotècnica llençada des de la ribera laosiana, provocant protestes irades de la població local tant a Laos com a Tailàndia.

naga fireballs

D’altra banda, les tradicionals curses de barques que se celebren en molts indrets del sud-est asiàtic continental al final de l’època de pluges, eren originàriament una celebració en honor als naga que governaven els rius. Durant la celebració de les curses de barques de Vientiane (capital de Laos) de l’any 2004, una de les barques participants va bolcar, i 14 de les noies que la tripulaven van morir ofegades. Molts van interpretar aquest fet com la venjança d’un naga furiós per no haver sigut honorat tal com calia. Des d’aleshores, el rudimentari altaret consagrat al seu culte que hi ha a tocar del riu Mekong es manté ben atès, especialment durant les carreres anuals.

P1040586

Qui viatgi a Tailàndia o Laos és molt possible que vegi una imatge que s’ha fet molt popular durant els darrers anys, i que molts petits restaurants i hostals turístics tenen penjada a les seves parets. Sota el títol “Queen of Nagas”, s’hi veu un espectacular “peix rem” de quasi vuit metres de longitud, sostingut per quinze soldats nord-americans, i capturat suposadament a l’any 1973 al riu Mekong. Contemplant aquella imatge, un està quasi disposat a creure en l’existència dels naga… però, tot i que la foto és verídica, en realitat l’exemplar va ser atrapat a la costa de Califòrnia dues dècades més tard. Això certament no afavoreix el mite dels naga del Mekong, però la veritat és que des que ho sé m’hi banyo bastant més tranquil.

SAM_2105 -- Chiang Saen -- 21112011

(publicat originalment el 25 de febrer del 2013)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s