Molts viatgers es queden sorpresos quan descobreixen per primer cop, contemplant els frescos dels murs d’alguns temples de Laos, que la religió budista també creu en l’existència d’un infern, que a jutjar pels suplicis que s’hi il·lustren no és un lloc més recomanable que l’infern cristià. I si resulta així de sorprenent per a molts, és perquè la visió del budisme que tenim a casa nostra és benèvola i suau, amarada de filosofies new age, llibrets d’aforismes d’autoajuda i locals de disseny on no pot faltar l’escultura d’un Buda somrient que medita en la postura del lotus. Però bé, passat l’ensurt, sempre queda el consol de saber que a l’infern budista no s’hi passa tota l’eternitat, sinó que després d’un període de penitència un es torna a encarnar i, si es porta prou bé, no caldrà que hi torni a posar els peus.