LA FI DE LA TEMPORADA DE PLUGES (2)

Suposadament la celebració del Bun Òk Phansa coincideix amb l’acabament de les pluges monsòniques, però ja se sap que això no es pot agafar al peu de la lletra. El dissabte a trenc d’alba, a la ciutat de Luang Prabang, se celebra una versió multitudinària de la cerimònia tradicional que té lloc cada dia a primera hora del matí: els monjos i novicis surten dels monestirs per recórrer els carrers del veïnat i recol·lectar en els seus bols les ofrenes que els dediquen els fidels laics, en la seva majoria dones, que esperen la seva arribada asseguts en fila a la vorera. Avui la pluja respecta l’entrega d’ofrenes, però poc després comencen a caure les primeres gotes, i ja no para de ploure durant tot el dia. No és una gran tormenta, però la pluja constant fa malbé alguns dels adorns de paper que guarneixen cases i temples, i fa que la celebració de la fi del retir monacal programada per aquest vespre als temples quedi deslluïda i sigui poc concorreguda. Quan me’n vaig a dormir encara segueix plovent.

El diumenge s’aixeca força ennuvolat, però a mig matí ja es comencen a obrir alguns clars al cel. Sembla que el temps respectarà aquest últim dia de celebració del Bun Òk Phansa. Durant tot el dia, als carrers i cases de Luang Prabang s’hi pot veure la gent atrafegada per acabar a temps els preparatius de l’acte central, que té lloc al vespre. Com no podria ser d’altra manera, tractant-se d’una celebració lligada al cicle de les pluges, i per tant a l’aigua i la fertilitat, els naga hi tenen un paper molt destacat. Els veïns de cada barri han construït enormes barques en forma de naga, il.luminades amb petites bombetes de colors i espelmes, que quan ja s’ha fet fosc avancen acompanyades per tota la població en una llarga processó que travessa tot el centre de la ciutat fins al temple més venerat, el Vat Siang Thòng.

Als patis del monestir, els assistents fan enlairar llanternes voladores (khom lòi). Es tracta de lleugeres làmpades fetes normalment de paper d’arròs, que aixequen el vol fins a alçades sorprenents gràcies a l’aire calent que es crea en encendre una petita espelma subjectada a la seva base. I a les llums que floten al cel aviat se n’hi afegeixen d’altres que suren sobre les aigües del riu Mekong, quan la multitud baixa l’escalinata fins al riu portant petites barquetes (hua fai) fetes amb fulla de banana, que contenen ofrenes en forma de flors, barretes d’encens i espelmes, i es deixen anar sobre l’aigua perquè se les endugui la corrent. La celebració acaba ja entrada la nit, quan les grans barques en forma de naga són baixades fins al riu, dipositades sobre grans plataformes de bambú -amb molta cura per tal que no perdin l’equilibri-, i alliberades sobre les aigües. Per una nit, les enormes siluetes serpentejants dels naga es poden veure il·luminades en la foscor, surant sobre el majestuós riu Mekong.