LA FI DE LA TEMPORADA DE PLUGES (1)

Aquest darrer cap de setmana, als països budistes del sud-est asiàtic s’hi ha celebrat el festival que a Laos es coneix amb el nom de Bun Òk Phansa, la fi del retir monacal de l’època de pluges. Se celebra al mateix temps la fi de les pluges monsòniques i el final d’un període de tres mesos, entre les llunes plenes dels mesos de juliol i octubre, durant el qual idealment els monjos i novicis no poden viatjar i han de quedar-se als temples per meditar i observar estrictament els preceptes monàstics. Després d’aquesta celebració, els monjos i novicis són lliures d’abandonar el temple i reunir-se amb les seves famílies. Es tracta, a més, d’una celebració molt important per a la població budista laica, ja que és una de les quatre ocasions més propícies dins del calendari religiós anual per acumular mèrit espiritual a través de l’entrega d’ofrenes, amb l’objectiu d’aconseguir una encarnació més favorable en la propera vida.

Durant tota la setmana anterior al Bun Òk Phansa, a Luang Prabang es poden observar els preparatius per a l’ocasió tant als carrers com a les vivendes, comerços i temples de la ciutat.  La gent es reuneix per construir barques de paper de totes mides, des de petites barquetes de la mida d’un plat de postres fins a enormes barques en forma de naga d’uns vuit metres de llargada. Es fan també garnaldes i adorns de paper, sovint en forma d’estrella i il·luminats a l’interior, que es pengen als temples i als porxos i façanes de les cases.

imageAquest darrer divendres, a mode d’escalfament, se celebra una cursa de barques just a l’altre costat del riu Mekong. Centenars de persones les observen des de la ribera, dretes o assegudes a la gatzoneta, sota el sol o resguardades per ombrel·les. La gent xerra i riu, mentre entretenen la gana amb algun aperitiu local o beuen una cervesa, i alguns petits grups animen l’ambient amb càntics acompanyats de timbals i platerets. Des de la barcassa que es troba aliniada amb la boia que, coronada per una bandera, marca el punt d’arribada, un locutor retransmet els esdeveniments tot intentant imprimir-los un ritme trepidant. Però la veritat és que l’emoció pel que fa a les curses és més aviat limitada: a cada ronda només competeixen dues barques, i el curs serpentejant del Mekong fa que els qui tenen la fortuna de córrer pel costat dret tinguin un clar avantatge sobre l’equip rival i guanyin amb una gran diferència la majoria de vegades.

image

Però això no té gaire importància a Laos, on el que realment compta és l’esdeveniment social en sí mateix. I els meus acompanyants en aquest dia ho corroboren: sec en una taula amb vistes sobre la línia de meta, amb el meu amic Sak i la seva dona, bebent beer lao amb glaçons, rosegant bocins de carn de cabra, calamar assecat i petits ous de guatlla, que abans de comprar m’he assegurat que no continguin embrió (una afició local que no m’acaba de convèncer). Ningú presta massa atenció al que succeeix al riu, i tan sols observem cada deu minuts el tram final de les curses, el que queda dins del nostre camp visual.

imageDoncs bé, en poca estona en Sak ja s’ha intercanviat el telèfon amb un home vidu d’uns cinquanta anys que seu a la taula del costat, que llueix un gran tatuatge d’una cobra al braç esquerre, perquè l’home ens ha explicat que està tot sol i es voldria tornar a casar, i en Sak li ha dit que el posarà en contacte amb una dona divorciada que coneix, que hi podria estar interessada (després en Sak em diu que si l’home és tan verinós com la serp que duu tatuada al braç no creu que el negoci arribi a bon port, però que en qualsevol cas val la pena intentar-ho: si sortís bé suposaria una invitació a la boda com a convidat d’honor, amb el privilegi d’escollir la millor carn de l’àpat. Que per cert, no sería exactament la mateixa tria que fariem nosaltres. L’ordre de preferència d’en Sak pel que fa a la carn de porc: 1. intestí, 2. estómac, 3. costelles). Poc després apareix per allà un altre home que, parlant parlant, resulta ser policía al barri on viu en Sak, i aquest no desaprofita l’ocasió de petar-hi la xerrada i explorar amb molta mà esquerra si podria comptar amb el seu recolzament per l’adquisició d’un petit terreny de la zona que fa temps que ronda…

(Continuarà)

(publicat originalment el 24 d’octubre del 2013)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s