Ja fa anys que, quan viatjo pel sudest asiàtic, tinc un hàbit que rarament oblido: cada cop que m’instal·lo en un nou hostal, després de deixar la motxilla, llegeixo el paper amb la normativa de l’allotjament, que acostumen a penjar darrere o al costat de la porta. I no ho faig per conèixer de quina manera em poden afectar, sinó perquè ja fa temps vaig descobrir que les normes dels hotels de la regió no són sempre una avorrida enumeració dels deures de l’hoste. Molt sovint, amagades enmig de línies anodines que parlen de prohibicions raonables, d’horaris i d’altres coses per l’estil, s’hi poden trobar autèntiques perles, a vegades fins i tot reveladores de la idiosincràsia del país.
A Cambodja, per exemple, és d’allò més habitual que es recordi als clients dels hotels que no està permesa l’entrada al recinte d’armes de foc, granades de mà o qualsevol altre tipus d’explosiu. S’especifica en aquests fulls de la normativa de l’hotel, i sovint també en algun lloc de la recepció mitjançant pictogrames ben explícits. Evidentment, això s’explica per la gran quantitat d’armes de foc que circulen pel país, fruit dels múltiples conflictes bèl·lics que s’hi han viscut fins a temps força recents.
També és un clàssic de la normativa dels hotels i hostals del sudest asiàtic la prohibició d’entrar durian dins del recinte. Per qui no el conegui, el durian és una fruita de grans dimensions, amb una closca dura i recoberta d’espines, que conté al seu interior uns grills de textura mantegosa. Encara que és una fruita especialment apreciada per molts, i no especialment barata, el principal tret distintiu del durian és la intensa i desagradable fortor que desprèn. Fa unes setmanes, un viatger alemany amb qui em vaig creuar em va descriure el seu gust i olor de forma prou encertada: una barreja entre un formatge cremós i la ferum que desprenen les clavegueres de Bangkok. En referència al durian, de tots els cartells que he vist, sens dubte s’endú el primer premi el que penjava de la paret d’un hostal, crec que també cambodjà, i deia: “Queda totalment prohibida l’entrada de drogues, armes, prostitutes i durian dins de l’hotel”. Coneixeu alguna fruita amb pitjor reputació?
Fa cosa d’un mes, en un hostal de la població laosiana de Nong Khiao, vaig trobar-hi l’últim full de normativa d’hotel que realment m’ha captivat, i s’ha guanyat d’entrada una posició a la part més alta del podi. No sé si els punts 5 i 6 de la normativa, referents a la conducta sexual dels hostes, ens donen gaire informació sobre la societat laosiana, més enllà de que es tracta d’un societat tradicional. Però, en qualsevol cas, la combinació del contingut intencional juntament amb els habituals errors en les traduccions a l’anglès, dónen com a resultat una petita joia dins del gènere:
“5. Do not any drugs, clambing (gambling, N. del T.) or being both women and men which is not your own husband or wife into the room for making love”.
“6. Do not allow domestic and international tourist bring prostate and others into your accomodation to make sex movies in our room, it is restriction”.
Amb segell i rúbrica del comissari de policia de la localitat. Quedeu avisats.
(publicat originalment el 10 d’octubre del 2013)
Viajes a Laos 