LAOS, EL GRAN DESCONEGUT

Imatge

Si hi ha un país al sud-est asiàtic continental completament desconegut per a la nostra cultura, sens dubte aquest és Laos. Pocs occidentals són capaços de situar-lo amb precisió en un mapa, o d’esmentar ni tan sols un element o tret distintiu del país. En molts habitants de l’estat espanyol, la paraula Laos només desperta un vague record de cert exdirector general de la Guàrdia Civil que fa dues dècades es va amagar en aquest país llunyà fugint de la justícia. I aquest desconeixement no és un fet estrany, ja que Laos és un país amb una presència gairebé inexistent en els mitjans de comunicació internacionals, i d’altra banda fins fa molt pocs anys era una destinació turística marginal. No obstant això, Laos té alguns trets distintius que li confereixen un caràcter únic i que haurien de despertar un major interès en ell.

Amb una superfície de 236.800 km2 (una mica inferior a la meitat de la superfície d’Espanya) i prop de sis milions i mig d’habitants, Laos és el país amb una densitat de població més baixa de tot el sud-est asiàtic després de Brunei. És un país muntanyós sense sortida al mar, situat al cor del sud-est asiàtic continental. La major part del seu terreny està solcat per muntanyes baixes i abruptes, en gran part cobertes per densos boscos monsònics. El majestuós riu Mekong travessa el país de nord a sud, nodrit per nombrosos afluents, i en les seves planes al·luvials es conrea l’arròs que suposa la base alimentària dels laosians.

Envoltat per veïns molt més poderosos, Laos ha aconseguit contra tota probabilitat sobreviure fins al dia d’avui com una entitat política diferenciada. El regne de Lan Sang, precursor del Laos modern, es va fundar a mitjan segle XIV, i en el seu apogeu va arribar a rivalitzar amb els regnes més poderosos de la regió. Però diversos desavantatges geogràfics, principalment el fet de no tenir sortida al mar i l’escassetat de terres de cultiu que permetessin sostenir el seu creixement demogràfic, van fer que a partir del segle XVII anés quedant endarrerit respecte a l’avanç imparable dels regnes veïns. D’aquesta manera, el regne de Lan Sang es va veure sotmès com a vassall de regnes més forts i posteriorment es va fragmentar, fins a recuperar finalment la seva unitat a finals del segle XIX sota el control del colonialisme francès. Va ser en aquells moments quan es van fixar les actuals fronteres del país i es va adoptar el nom de Laos. Però aquesta reunificació com a entitat política s’havia cobrat un alt preu: pel camí l’antic regne de Lan Sang havia perdut una gran part de la seva població i territori, i la seva administració quedava en mans d’una potència colonial europea.

L’era colonial va arribar a la seva fi després de sis dècades amb la independència de 1954. Però en aquell moment, lluny d’arribar la tranquil·litat, es va obrir un període turbulent en el qual Laos es va veure immers en els vaivens de les lluites de poder del nou ordre mundial. I, per desgràcia, el camp de batalla no podia trobar-se més a prop. Molta gent desconeix el paper fonamental que Laos va tenir en la Segona Guerra d’Indoxina, més coneguda com la Guerra del Vietnam, i també que Laos té el trist rècord de ser el país més bombardejat del món: l’aviació dels EUA va llançar dos milions de tones d’explosius sobre ell al llarg de nou anys. A dia d’avui, quaranta anys després de la finalització del conflicte bèl·lic, les nombroses municions sense detonar que s’amaguen al subsòl de moltes àrees rurals del país segueixen suposant un perill per a la població, a la vegada que suposen un llast per al seu desenvolupament econòmic.

La victòria de les forces comunistes el 1975 va portar a la proclamació de la República Popular Democràtica de Laos, l’actual règim, que es proclama comunista però malgrat el seu nom té molt poc de democràtic i poc de comunista. És difícil defensar que Laos sigui una democràcia quan hi ha un únic partit que governa el país sense permetre la formació d’altres partits, actua amb contundència davant els actes de dissidència i exerceix un estret control sobre els mitjans de comunicació. I la insistència del Govern a mantenir la retòrica comunista, quan les seves polítiques no semblen prioritzar el repartiment igualitari de les riqueses del país i la seva economia es regeix per les lleis del lliure mercat, sembla respondre més a una estratègia per perpetuar-se en el poder que no pas a una voluntat real de governar d’acord amb les tesis comunistes.

Un dels aspectes més destacables de Laos és sens dubte la seva extraordinària diversitat ètnica. Els experts parlen d’un mínim d’una cinquantena de grups ètnics, pertanyents a les quatre grans famílies ètnico-lingüístiques presents al país, cadascun d’ells amb la seva pròpia llengua, cultura i tradicions. La cultura dominant de Laos engloba aproximadament a un 60% de la població total, i gran part dels seus costums i creences no són compartides pel 40% restant, que en si mateix tampoc forma en absolut un grup homogeni. La tradició budista ha deixat un fort pòsit en el caràcter dels laosians, i els valors del budisme se segueixen considerant l’aspecte essencial més definitori de la seva identitat. Però la religió a Laos no és tan sols un important vestigi del passat, sinó que es troba molt viva i té un pes important en el dia a dia de la seva gent. Les creences i pràctiques animistes, presents a Laos abans de l’arribada del budisme, es mantenen vives tant entre les ètnies minoritàries que no han arribat a abraçar el budisme com entre la cultura majoritària que professa la seva fe en aquest. Així doncs, en una mostra del sincretisme religiós propi de la regió, a través dels segles el budisme que es practica a Laos s’ha anat entreteixint amb elements de l’animisme i del culte als ancestres fins a formar un tot indissoluble.

Un altre tret central de l’essència de Laos és el seu caràcter rural. Tant és així que fins i tot les principals ciutats del país conserven en gran mesura un cert aire de poble de províncies. De fet, s’usa la mateixa paraula (ban) per designar tant els pobles com els barris de les ciutats, subratllant el caràcter rural de les urbs laosianes. Però la modernitat ha arribat a Laos i ha trepitjat l’accelerador durant l’última dècada, canviant la fisonomia dels seus principals ciutats i obrint les portes a l’entrada de béns de consum cobejats per la incipient classe mitjana del país. Tot i això, l’abast d’aquesta modernitat que lluita per imposar-se està lluny de ser una realitat consolidada: se centra en les principals ciutats que es troben al llarg de les principals vies de comunicació, i es difumina ràpidament a mesura que un s’allunya d’elles. Aquesta convivència de tradició i modernitat fa que al territori de l’actual Laos es pugui trobar des d’una de les últimes tribus nòmades de caçadors-recol·lectors que queden al sud-est asiàtic, fins a una emergent classe mitjana urbana entre les principals preocupacions de la qual es troba tenir un cotxe més gran que el del veí.

(publicat originalment el 15 de febrer del 2013)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s