Entre la població de Laos, com passa a tot arreu, hi ha una certa afició a les apostes. Un diumenge de setembre del 2012 al voltant del migdia, mentre em trobava passejant per un barri de la perifèria de Luang Prabang a la recerca d’un lloc on descansar una estona i protegir-me del sol abrasador, vaig escoltar una cridòria provinent d’algun lloc proper. Seguint les veus, vaig arribar a un local abarrotat de gent, al centre del qual hi havia un ring rudimentari on s’estava fent una lluita de galls .
Els galls tenien els esperons immobilitzats contra les seves potes amb cinta aïllant, per no danyar excessivament als seus rivals, de manera que la baralla es resolia a cops de bec. Un àrbitre posava fi a les lluites quan considerava que el gall perdedor ja estava prou masegat, i aleshores els diners corrien de mà en mà entre els presents, provocant moments de certa tensió que es resolien després d’alguns crits sense que arribés la sang al riu. Gràcies a l’excitació del moment vaig presenciar diversos combats sense que ningú prestés massa atenció a la meva intrusió.
En un moment donat va començar una discussió força acalorada, i em va caldre una bona estona per fer-me una idea del que estava succeint: un home estava molt contrariat perquè ningú entre la resta de propietaris de galls de lluita accedia a que els seus animals s’enfrontessin al d’ell, un exemplar musculós de proporcions formidables. L’enuig de l’home era tal que es dedicava a burlar-se a crits dels seus potencials rivals, retraient-los la seva falta de valor. Finalment, un home entre el públic va acceptar el repte, però el seu gall no es trobava allí present, de manera que es va començar un altre combat mentre aquell agafava prestada una moto i marxava a la recerca del gall aspirant a campió. Encara que jo tenia certa curiositat, al cap d’una estona, i davant la impossibilitat de saber del cert quan tornaria l’home i començaria el gran combat, em vaig donar per satisfet i me’n vaig anar per continuar deambulant.
Un diumenge d’octubre de l’ any passat, també al voltant del migdia i estant jo a Luang Prabang, vaig recordar aquella baralla de galls i vaig decidir provar sort una altra vegada al mateix lloc. Encara que al primer intent vaig passar de llarg, vaig tornar enrere i no em va costar gaire trobar el local. Les portes estaven obertes i vaig entrar-hi. El lloc tenia el mateix aspecte que un any enrere, però estava completament buit i silenciós, sense cap indici que mai allí s’hi haguessin fet baralles de galls .
Viajes a Laos 