Seguint amb el tema de les apostes que vam encetar la setmana passada parlant de les lluites de galls, entre la població de Laos, com passa a tot arreu, hi ha també una certa afició als jocs d’atzar. Sens dubte el joc d’apostes més estès a Laos és la loteria, on cada aposta té un cost de 1.000 kips (uns 10 cèntims d’euro), que es pot jugar als quatre dígits que formen el número guanyador de cada sorteig (optant al premi màxim, uns 600 euros al canvi), o només als seus últims tres o dos dígits (premiats amb uns 50 o 6 euros, respectivament).
Les senzilles parades de loteria es troben escampades sobre les voreres (quan n’hi ha) de pobles i ciutats, i es multipliquen a mesura que s’aproximen els dies de sorteig (cada dimarts i divendres a la nit). Les parades són ateses per dones assegudes davant d’una petita taula, protegida per un para-sol durant el dia i il·luminada per un petit llum a piles a partir del vespre, sobre la qual es troben els bitllets, el segell per validar-los i els fulls de paper on s’anoten a mà les apostes.
Però entre aquests pocs elements imprescindibles n’hi ha un altre que em va intrigar des de la primera vegada que el vaig veure. Es tracta d’una taula de cartolina de mida foli plastificada, dividida en múltiples requadres cadascun dels quals mostra la imatge d’un animal, associat a diversos números de dos i tres dígits, amb un text en laosià que enumera les principals característiques de cadascun dels animals. Quina podia ser la seva utilitat en relació als jocs d’atzar ? Sens dubte no es tractava dels dotze animals que el calendari lunar local, per influència xinesa, associa a cada any seguint cicles de dotze anys: a més d’aquests dotze, a les taules es mostra una altra trentena d’animals, com les gambes, les aranyes o les abelles, que no tenen la sort de tenir cap any associat a elles.
Vaig preguntar a unes venedores de loteria, però el meu limitat laosià només em va permetre comprendre que, d’alguna manera, aquells animals guardaven alguna relació amb els somnis. Lluny de resoldre la incògnita, allò més aviat va augmentar la meva confusió. Més tard vaig tenir l’ ocasió de preguntar a un amic laosià que parla un bon anglès, i ell va resoldre tots els meus dubtes: es veu que molts laosians trien els números de loteria en funció del que hagin somiat la nit anterior, de manera que si algú ha somiat amb un conill, apostarà als números que a la taula estan associats a aquest. Voldria posar el mètode a prova però, quan aconsegueixo recordar-los, als meus somnis gairebé mai no hi apareixen animals…