NANG THORANI

Molts viatgers, quan visiten un temple budista a Birmània, Cambodja, Tailàndia o Laos, es pregunten qui és la dona que tan sovint es troba representada en estàtues i pintures, amb el cos lleugerament inclinat cap a un costat, prement la seva llarga cabellera amb les dues mans per escórrer-ne l’aigua. Es tracta de Nang Thorani, o Phra Mae Thorani, la deessa de la terra.

Nang Thorani és especialment venerada pel paper que juga en l’episodi immediatament anterior a la il·luminació del príncep Siddhartha. Aquest, a l’edat de trenta-cinc anys, va prendre la determinació de seure sota una figuera a meditar i no aixecar-se’n fins que assolís la il·luminació, un estat de perfecció espiritual més enllà del cicle de reencarnacions. Però, mentre estava meditant, Siddhartha va ser atacat pel dimoni Mara, un ésser maligne que simbolitza les temptacions i que volia impedir que assolís el seu objectiu. Aleshores, el príncep Siddhartha, sense deixar en cap moment l’estat de meditació, va avançar la seva mà dreta i va tocar el terra amb la punta dels dits, invocant la deessa de la terra per tal que aquesta donés testimoni de totes les seves bones accions (aquesta postura és una de les més freqüents en què es representa a Buda en les estàtues dels temples de la regió, encara que, en realitat, en aquest episodi el príncep Sidhartha encara no ha assolit la il·luminació i, per tant, encara no és Buda).

Inmediatament va aparèixer Nang Thorani en forma d’una noia jove, i va començar a escórrer la seva llarga cabellera deixant caure una gota d’aigua per cadascuna de les bones accions que Siddhartha havia acumulat al llarg de la seva vida. I aquestes eren tantes que es va produir una autèntica inundació, que va escombrar a Mara i al seu exèrcit de dimonis i feres salvatges, deixant via lliure perquè el príncep Siddhartha assolís la il·luminació i d’aquesta manera esdevingués Buda.