Què està passant a Tailàndia? Com és possible que el país conegut com la «terra dels somriures» sigui al mateix temps el «país dels cops d’estat»? Continuant el post que vaig publicar fa dos dies, avui parlaré de l’actualitat, el possible desenvolupament del conflicte i l’efecte que això pugui suposar per a qui tingui planejat un viatge a Tailàndia.
El conflicte polític tailandès
L’arrel de la inestabilitat política que viu Tailàndia es deu principalment a l’enfrontament existent entre els dos principals blocs polítics del país, així com a l’escassa tradició democràtica de la regió i al gran poder de què gaudeix l’estament militar tailandès. A grans trets, el país es troba dividit entre els que els mitjans de comunicació han batejat com «camises vermelles», majoritàriament classes humils originàries de les zones rurals del nord i nord-est del país, partidaris dels governs de la família Shinawatra, i d’altra banda els «camises grogues», partidaris de l’elit tradicional de la capital (Bangkok), representada pel conservador Partit Demòcrata i fortament vinculada als estaments militar i judicial (del destacat i complex paper de la monarquia i de la figura del rei Bhumibol ja parlarem en una altra ocasió).
El cop d’estat que va enderrocar al primer ministre Thaksin Shinawatra el 2006 marca l’inici d’un patró d’esdeveniments que es ve repetint fins avui: les diferents encarnacions del partit del clan Shinawatra (dirigides o tutelades pel mateix Thaksin des de l’exili) guanyen una i altra vegada les eleccions, i al cap d’un temps són enderrocats per un cop d’estat militar o judicial (fruit d’una sentència del Tribunal Constitucional tailandès). En aquesta ocasió ha estat una combinació de tots dos: la primera ministra Yingluck Shinawatra, la germana menor de Thaksin, va ser forçada a dimitir per una sentència del Tribunal Constitucional que l’acusava d’abús de poder, i dues setmanes més tard l’exèrcit declarava la llei marcial.
Durant els darrers anys, les manifestacions de carrer i les acampades en parcs públics dels opositors al govern de torn són una constant als carrers de Bangkok. Davant d’aquest repetit patró d’esdeveniments, els camises vermelles clamen davant la injustícia de la situació i reclamen que es respectin els resultats de les eleccions democràtiques. Per la seva banda, els camises grogues (amb el suport de l’elit tradicional de Bangkok) exigeixen que un consell no electe reformi l’actual sistema polític, que consideren corrupte i fet a mida per Thaksin, abans de celebrar unes noves eleccions … I sembla ser que les seves reclamacions seran satisfetes.
El futur immediat a Tailàndia
El desenvolupament dels esdeveniments durant els pròxims mesos, a jutjar per les declaracions de la junta militar que es troba al poder, passarà per la redacció d’una nova constitució que no serà ratificada pel poble, un procés de reformes polítiques que durarà almenys un any, i unes noves eleccions una vegada es consideri conclòs aquest procés. Exactament el que reclamaven els camises grogues i les elits tradicionals. Queda per veure quina serà la reacció dels camises vermelles davant d’aquests esdeveniments, però sembla més que improbable que el conflicte de fons s’evapori tansols amb aquestes mesures.
És segur viatjar ara a Tailàndia?
Al meu entendre, la resposta és sí. El sector turístic tailandès, de fet, calcula que el conflicte tindrà una incidència relativament baixa sobre l’arribada de turistes, amb una baixada de menys del 5% respecte a les previsions inicials.
Si bé és cert que en l’última onada de protestes al carrer que va començar l’octubre passat van morir una trentena de persones i centenars van resultar ferides, tots els incidents s’han produït a les immediacions de les protestes, bàsicament a Bangkok. Des del cop d’estat, amb la dissolució dels campaments d’opositors i la prohibició de manifestacions, la situació és òbviament molt diferent, i tots els testimonis directes que conec indiquen que la vida diària es desenvolupa una altra vegada amb normalitat. La presència militar és evident en els punts estratègics de Bangkok, però en molts altres llocs del país no ho és en absolut.
Resumint, més enllà de l’inconvenient que per cadascú pugui suposar el toc de queda entre les 12 i les 4 de la matinada (ja aixecat en moltes de les principals destinacions turístiques del país, tot i que encara vigent a Bangkok i Chiang Mai), l’única advertència a seguir seria la d’evitar les concentracions de protesta, en cas que en algun moment tornessin a produir-se.