Viajes a Laos

El triangle d’or de l’opi ocupa una àrea d’uns 350.000 km² en una zona muntanyosa del sud-est asiàtic continental que pertany als països de Birmània (Myanmar), Tailàndia i Laos. El terme triangle d’or va aparèixer per primer cop a principis de la dècada de 1970: el triangle fa referència al fet que la zona es troba disseminada a l’entorn de la confluència d’aquests tres països, i l’or probablement fa referència al sistema de pagament que els primers comerciants d’opi feien servir a canvi de la mercaderia. La creença que el cultiu de l’opi al triangle d’or és una activitat ancestral és una falsedat: no fou fins a finals del segle XIX quan les poblacions tribals que practicaven el cultiu del cascall (papaver somniferum, planta de la qual s’obté l’opi) van migrar forçosament des del sud de la Xina fins a les terres altes del sud-est asiàtic.

A principis de la dècada de 1940 aquesta àrea produïa menys de vuitanta tones anuals d’opi, però la supressió dels cultius d’opi a la Xina i posteriorment a l’Iran, l’any 1955, van provocar que el focus de la producció mundial d’opi es desplacés al sud-est asiàtic. A principis de la dècada de 1960, a la capital de Laos, Viang Chan (Vientiane), hi havia un dels fumadors d’opi més grans del món, ubicat en un antic teatre en desús. Més endavant, els conflictes polítics interns de Birmània van provocar que la producció d’opi del triangle d’or es disparés fins a sobrepassar les 3.000 tones l’any 1989. El comerç de l’opi al triangle d’or ha estat històricament usat per grups insurgents per finançar guerres civils a la regió, així com per guerrilles governamentals i pel benefici personal d’oficials corruptes.

El triangle d’or del sud-est asiàtic encara evoca la imatge de camps de cascall, tribus de les muntanyes fumadores d’opi i laboratoris clandestins amagats enmig de la densa selva monsònica, però la realitat és que el comerç d’opi que va fer cèlebre aquesta regió s’ha reduït dràsticament durant els darrers anys. L’Oficina de les Nacions Unidescontra la Droga i el Delicte calcula que, mentre que fa tres dècades en aquesta regió es produïa més del 70% de l’opi venut a nivell mundial (gran part del qual es refinava per obtenir heroïna), avui en dia aquest percentatge s’ha reduït fins a representar actualment tan sols un 10% de la producció mundial. Birmània segueix sent el segon productor mundial d’opi, encara que la seva producció ha declinat un 80% durant l’última dècada, i Tailàndia ja fa anys que n’ha eradicat pràcticament el cultiu.

Actualment, segons estimacions de les Nacions Unides, l’àrea d’Afganistan i els seus voltants és responsable de la producció d’un 90% de l’opi mundial. Laos era l’any 1998 el tercer productor mundial d’opi, només per darrere d’Afganistan i de Myanmar, i tenia un dels índexs mundials més elevats d’addicció a l’opi. Segons la mateixa font de les Nacions Unides, del 1998 al 2005 el cultiu d’opi es va reduir en un 93%, i el nombre d’addictes en un 68%. L’any 2005, el cultiu de l’opi va ser prohibit oficialment pel govern de Laos, fet que va suposar-ne una reducció encara més dràstica.

No obstant, es tem que aquesta quasi eradicació del cultiu d’opi a Laos no tingui efectes duradors, ja que les mesures per proporcionar alternatives econòmiques a les comunitats que sustentaven la seva economia en aquesta activitat -minories ètniques amb recursos econòmics molt limitats que tradicionalment habiten les muntanyes en zones més o menys aïllades- no han estat efectives.

Els principals factors responsables de la dràstica reducció del cultiu d’opi al triangle d’or han estat la pressió de la Xina (que com a gran mercat de l’heroïna produïda s’ha vist perjudicada amb un significatiu augment del nombre d’addictes i d’infeccions per VIH), les accions governamentals i policials, i la reconversió dels sindicats criminals cap a la producció de metamfetamines. Des de mitjan dècada de 1990 les amfetamines han pres el relleu a l’opi com a principal droga en circulació a Laos, i Laos és actualment un important magatzem i punt de trànsit d’amfetamines i d’heroïna provinent de les seves fronteres occidentals. Malgrat tot, el cultiu i tràfic d’aquesta droga segueix sent una realitat present en la regió, com bé pot comprovar el viatger: no és infreqüent que habitants d’aquesta regió més o menys remota, pertanyents a grups ètnics minoritaris que en practiquen el cultiu, intentin augmentar els seus escassos ingressos oferint opi als viatgers que visiten la zona.